01 de novembre 2016

Reus torna a escoltar el tradicional toc de difunts


Els Campaners de Reus recuperem per 2n any consecutiu el Toc de Difunts de forma manual i tradicional des del campanar reusenc, al vespre de Tots Sants. 

L'any 1959 es jubilà el darrer campaner de Reus, que no fou substituït. L'any 2000, 41 anys després, els agrupaments escoltes Misericòrdia i MontsantCim assumeixen voluntàriament i de forma gratuïta la tasca de recuperar els tocs tradicionals de forma manual i es converteixen en els campaners de la ciutat. Des de llavors s'han recuperat els tocs vinculats a la festa major i s'han fet tocs especials en moments concrets. L'any passat es feu un pas més i es recuperà el Toc de Difunts del vespre de Tots Sants, una altra tradició molt arrelada a la nostra ciutat i que també s'havia perdut. 

En concret, es recupera el toc de "pa i nous", nom en clara referència al so emès per les dues campanes: "la de Sant Jaume es menja el pa i la de Sant Pau trenca les nous", es deia popularment. Era el toc pels difunts de 4a categoria, els de classe social més baixa. 

El toc de difunts es feia tradicionalment, abans de la guerra, amb les campanes de Sant Jaume i de Sant Pau, desaparegudes l'any 1936. Des dels anys 40 es tocà amb les actuals campanes de Misericòrdia i de Sant Pau, de diàmetre i característiques similars a les desaparegudes. Aquestes mateixes dues campanes són les encarregades de tornar-lo a fer sonar. El toc consisteix en batallades rítmicament alternes de les dues campanes, amb un moviment final lleugerament accelerat. 

Els joves escoltes reusencs han fet repicar les dues campanes del 5è pis del campanar de la Prioral de les 8 a les 9 del vespre del dia de Tots Sants, anunciant la vigília del dia dels difunts. 

El campanar ha estat tradicionalment molt lligat a la festa de la castanyada i el dia dels difunts. Diu la llegenda que la castanyada nasqué de l'àpat que el campaner i els seus ajudants feien dalt del campanar mentre tocaven el toc de morts durant la nit de Tots Sants: els fruits del temps ben calents per no passar fred durant la llarga nit de treball. 
Tot i que aquesta és una festa religiosa, el record i l'adoració als difunts va més enllà de la tradició cristiana i es pot considerar un esdeveniment social i ciutadà.

Partitura del toc tradicional, anterior al 1936.
Font: Les campanes del nostre campanar, Pere Barrufet i Puig, Reus, 1953.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada