Els tocs

El campanar, amb les campanes i els seus tocs, podríem considerar-lo l'instrument musical de la ciutat, ja que aquests sons ens han acompanyat en el transcurs dels segles en la vida de la comunitat i, per tant, també en les festes i les solemnitats. A més, els tocs de les campanes constituirien el mitjà de comunicació per excel·lència que al llarg del temps i fins fa pocs anys ens han parlat de la vida quotidiana. Les activitats del dia a dia, des que t’aixeques fins que te’n vas a dormir, els actes vinculats al cicle vital com l’anunci d’un bateig o d’un enterrament, la celebració d’esdeveniments religiosos, civils o militars... i, per descomptat, el de la festa; són actes que han estat anunciats pels tocs de les campanes.

Hi ha dues maneres d’obtenir el so d’una campana: a batallades o aixecant-la. La primera es fa efectiva mitjançant la tracció rítmica (repic) d’una corda lligada al batall. La segona pretén aconseguir, mitjançant l’acció sobre la palanca que es troba fixada en un dels braços, oscil·lacions de cursa progressiva; aquest fet s’anomena ventar la campana i propicia forts impactes del batall, amb el consegüent augment de la intensitat del so resultant. L’esmentat moviment oscil·lant aconsegueix que la campana romangui amb el cos boca per amunt i la tremuja o jou a sota. Aquesta posició també s’anomena posar la campana a seure o a seny. La modalitat de ventar la campana és el toc tradicional català més significatiu.

Cada toc serveix per anunciar i informar quelcom a la població i no és fruit de l'atzar, sinó que es recupera la tradició en que els diferents tocs de campanes servien per mantenir informada la ciutadania i fer-los saber una gran multitud d'esdeveniments: festius, religiosos, socials, d'emergència, etc.


Els principals tocs recuperats, de forma totalment manual, són: 

El «Toc de Festa» es realitza tocant les campanes de la sisena planta, amb la campana de Sant Bernat –coneguda popularment com «la dels gegants»– acompanyada per la Petra Clàudia, la campana de les hores, amb els seus repics. Anuncia la festivitat i la sortida dels Gegants i la Mulassa.

El «Toc General» s'hauria de realitzar ventant alhora totes les campanes, només s’utilitza en les processons de Corpus, Sant Pere i en els trasllats de la Mare de Déu de la Misericòrdia (per acord de l’Ajuntament l’any 1819). Darrerament s'ha afegit també el toc del dia 24, després del pregó i la tronada, per donar inici oficialment a la festa major de Sant Pere.
Actualment, i degut a l’estat de conservació de la Petra Clàudia i la seva estructura, aquesta campana tan sols es pot repicar, sense moviment i simulant-ne el vol.

El «Toc de difunts» de 4a categoria, popularment conegut com el «Toc de pa i nous» es feia tradicionalment amb les campanes de Sant Jaume i de Sant Pau, desaparegudes l'any 1936. Des dels anys 40 es toca amb les campanes de Misericòrdia i de Sant Pau. Consisteix en batallades rítmicament alternes de les dues campanes, amb un moviment final lleugerament accelerat. [vídeo]

El procés de recuperació de tots els tocs passa per la restauració de les campanes existents i la reposició de les campanes que falten. Pere Barrufet va fer un estudi sobre els tocs històrics de les campanes del campanar de Reus al seu llibre Les Campanes del nostre campanar.


D'altra banda, també s'han creat tocs nous, que són:

El «Toc de la Festa Major petita» el realitzen els grups d'adolescents i joves del cau. Es realitza amb les campanes Sant Pau i Misericòrdia tocant simultàniament. La campana Sant Pau és ventada mentre la campana Misericòrdia contribueix al toc amb un alegre repic ràpid.
Aquest toc s'inspira amb el toc de festa actual i també té algunes similituds amb els tocs festius anteriors a la guerra, especialment el toc de les processons ordinàries, o un dels fragments del toc de festa de l'època.

El «Toc de reivindicació» consisteix en fer tocar la campana més petita, "en representació de la veu del poble", i la més gran, perquè "és la que ha d'arribar més lluny amb el seu so". Ambdues campanes són les de caràcter civil, ubicades al pis superior i les més conegudes i estimades pels reusencs.
La campana més petita, de Sant Bernat o «la dels gegants», és ventada. La més gran, la Petra Clàudia, contribueix al toc amb el seu repic.
Està inspirat en el toc del mateix nom dels Campaners de Cervera.



CALENDARI i MOTIU dels principals tocs:

CORPUS:
- Dijous, a les 9 i a les 16, Toc de Festa anunciant la sortida en cercavila des de l'ajuntament dels Gegants i la Mulassa.
- Dissabte, a les 12, Toc de Festa anunciant la vigília de la festivitat de Corpus.
- Diumenge, a les 10, Toc de Festa anunciant la sortida dels Gegants des de l'ajuntament; i a les 19.30 aprox, acompanyant la Professó, Toc General.

FESTA MAJOR de SANT PERE:
- Dia 24, Sant Joan, Toc General després de la Tronada anunciant l'inici de la festa. (aprox. 20.45)
- Dia 28, vigília i Completes: 
     > a les 9, a les 12 i a les 5, Toc de Festa per anunciar la sortida dels Gegants i la vigília de la festa.
     > acompanyant l'anada a Completes, Toc General (aprox. a les 20.15).
- Dia 29, Sant Pere: 
     > a les 9 i a 2/4 de 6, Toc de Festa per anunciar la sortida dels Gegants (matí) i l'anada a ofici de les autoritats i seguici festiu (tarda).
     > durant tota la professó, Toc General (aprox. a les 19.30).

FESTA MAJOR de MISERICÒRDIA:
Dia 24, la vigília:
- A les 12 del migdia, Toc de Festa per anunciar la vigília de la festivitat.
- A les 7 de la tarda, Toc de Festa per anunciar la sortida dels gegants i de tot el seguici festiu.
Dia 25, la Misericòrdia:
- A les 10 del matí, Toc de Festa anunciant la festivitat de Misericòrdia.

DIA DELS DIFUNTS:
Dia 1, Tots Sants:
- Al vespreToc de Difunts (toc de pa i nous) per anunciar la vigília del dia dels difunts.


>> Propers tocs manuals.


Més informació:
- Tocs històrics del campanar de Reus.


Fotos:
1.- Campana dels gegants posada a seure. Corpus de 2014.
2.- Toc manual de les campanes posteriors a la guerra. Segurament, toc de morts > Campaners.com